Som al terme municipal de Pedrosa de la Vega i ens trobem de nou amb unes restes arqueològiques descobertes gràcies als tractors, com a Almenara-Puras i com a Carranque, per exemple. El fet és ben senzill: un llaurador amb tractor mou la terra, més profundament que amb les eines convencionals, i arriba casualment a traure objectes antics que hi dormien. Unes vegades no els veurà, unes altres els deixarà de banda i en alguna benaurada ocasió pararà la màquina i anirà a informar a l'ajuntament o on crega que li poden fer cas. La vil·la de La Olmeda va ser descoberta per Javier Cortes el 1968. Es tracta d'una gran mansió romana dels segles I i II amb reconstruccions posteriors. És espectacular la visita guiada per tots els mosaics, és a dir, pels espais que ocuparen les diferents habitacions. El sòl de cada una de les habitacions estava decorat d'una manera diferent a les altres. Com més ric era l'amo de la vil·la, més sumptuosa era la decoració de la casa. Hem de tenir en compte que els romans carregaven la decoració en el terra i no en les parets. De fet, de vegades aquestes eren pintades imitant el marbre, però no les cobrien d'aquest material.
L'espai d'atenció al públic és gran. Les persones que hi treballen es deleixen per explicar coses, per fer saber que continuen excavant des que van descobrir les primeres troballes, que estan contentes per això però preocupades pel futur. Després de veure el preceptiu vídeo, seguim la guia per les passarel·les que cobreixen el terreny de la casa, immensa, d'una persona benestant, amb banys privats, pòrtics, patis... No en detallaré tots els mosaics, ho podeu consultar al web del lloc, però sí nomenaré el magnífic mosaic central que representa Aquil·les amagat, entre les dones del gineceu del rei Licomedes a l'illa d'Esciros i descobert per Odisseu. Vos en podeu fer una idea en la foto d'ací baix on també s'aprecien les escenes de caça. És un dels mosaics policromats més grans del món. També és curiós saber que el propietari de la casa probablement era una persona culta: ha elegit una escena d'Homer, i no simplement una decoració vegetal, per exemple. Els artistes portaven els seu mostrari i qui pagava, triava. Durant la visita a La Olmeda he recordat molt el Museu del Bardo a Tunísia, on també podem veure un mosaic amb Odisseu. Em fa l'efecte que també hi havia modes.
Aquesta vil·la de La Olmeda, d'una gran bellesa, ha donat uns quants objectes que es poden veure en el museu habilitat en la propera localitat de Saldaña. De vegades en les excavacions arqueològiques de vil·les romanes hi ha troballes nombroses i de vegades, no. Depén si la casa original s'ha abandonat, s'ha cremat, ha sigut ocupada, ha tingut usos posteriors, etc. El Museo Monográfico de La Olmeda, instal·lat en una església dessacralitzada, té pocs objectes però val la pena eixe ham per a visitar el poble i conéixer un poc més la figura del seu gran benefactor a qui, enfront del museu, li han dedicat un centre cultural: Centro Javier Cortes La Casona. Aquest home no solament va trobar les primeres peces de mosaic, també va tenir la sensibilitat de saber que era una cosa important i s'hi va implicar fins al punt d'esdevenir un expert en arqueologia i acabar cedint el jaciment al patronat creat a l'efecte. Si aneu a Saldaña tasteu els dolços que hi fan: rosquillas ciegas.
I si estem a Palencia i ens agrada el romànic, no podem acabar el viatge sense passar per alguna de les poblacions monumentals. Nosaltres visitàrem, de nou, Carrión de los Condes. Ens hi vam fer un café i tornàrem a fruir d'aquesta portada: la de l'església de Santiago.
Fotos: Ismael Vallès.
http://ismaelvalles.blogspot.com.es/
http://ismaelvalles1.blogspot.com.es/
Increïble els detalls del segon mosaic i la riquesa de la decoració. Jo també he estat al museu del Bardo, de Tuníssia, però crec que el mosaic de La Olmeda és molt més bonic.
ResponEliminaUn article molt interessant.
Hola, Maluy. El mosaïc principal de La Olmeda és sumptuós, gran i bonic. Però el mosaic que hi ha al Bardo, emmarcat i penjat a la paret, amb Odisseu lligat al pla de la nau per no sentir les sirenes... és molt entranyable. Gràcies per visitar el blog!
ResponEliminaÉs un plaer compartir viatges, a més de la vida, i recordar-los a través de textos ben escrits i ben documentats
ResponEliminaMoltes gràcies, Ismael. El plaer és també meu. Tots dos vam fer una bona elecció.
ResponEliminaQué belleza esos mosaicos! Cuanto de grande es este planeta, y cuánto hay por conocer. Gracias por la información (con links y todo!)...Qué son las "rosquillas ciegas"? Abrazo, Dolors! (Si quieres pasar por mi blog, acabo de empezar a publicar "Bolonia"...me llevará 2 post más!
ResponEliminaHola, sí lo acabo de ver. Bolonia. Una ciudad preciosa con mucha historia detràs y que ha dado nombre a un programa universitario muy contestado. Da pena que una ciudad tan bonita acabe tomando un significado negativo. Pues las rosquillas son unas pastas dulces muy populares, las hacemos en todas partes. Son redondas con un agujero central. Unas llevan más mateauilla, otras son fritas, otras llevan azúcar por encima... Las ciegas son SIN el agujero. En Madrid, por San Isidro hacen también rosquillas. Unas son listas y otras son tontas. Es fácil suponer que las tontas son las que llevan ingedientes más pobres. Gracias, Patzy.
Elimina