Basilica della Santissima Trinità di Saccargia

Vam arribar a l'illa de Sardenya amb la naviliera Grimaldi Lines (d'ara endavant i per a les amistats, Timaldi Lines), empresa caracteritzada pels retards de moltes hores tant per a fer-se a la mar com per a arribar a port. Com a resposta a les nostres queixes ens deien unes quantes mentides: que si hi havia mala mar (com si nosaltes no viatjàrem en el mateix vaixell que la tripulació i no ho poguérem comprovar), que si hi havia mal oratge (on? als Alps?), que si hi havia molts camions... en fi excuses de bon cobrador. 

Vam fer el trajecte Barcelona-Porto Torres i, ja en terra illenca, al cap d'uns pocs kilòmetres amb cotxe al sud de Sàsser, vam parar per a visitar una joieta de romànic pisà que es troba al bell mig del no res, vull dir que es manifesta en un paratge solitari on únicament hi ha la sequedat, per bé que en tornar a casa i passar la Costera i la Vall d'Albaida, l'illa de Sardenya ja no ens semblà tan eixuta.

Com dic al títol d'aquest article i podeu veure en la foto d'ací dalt, parle de la Basilica della Santissima Trinità di Saccargia,  una de les més famoses de Sardenya en el seu estil. Va ser acabada a principis del  XII aprofitant un monestir anterior, del qual es pot veure alguna resta gràcies a les excavacions que es van fer, entre finals del XIX i principis del XX, per a restaurar l'església actual. L'exterior és espectacular degut a l'alternància del basalt negre i la pedra calcària formant unes llistes horitzontals realment belles. També s'ha de destacar la permanència de part de la policromia orignal.

Impossible parlar de l'aspecte exterior  d'aquest edifici sense fer referència al campanar, molt alt, quadrangular, i del pòrtic que precedeix l'entrada, molt d'agrair en un dia assoleiat.

L'interior consta d'una sola nau, un transsepte amb dues capelles i tres absis. Totes les parets estan pintades, són uns frescos únics a tot l'illa. Tenim  la Majestat amb tots els àngels, serafins i arcàngels; la Mare-de-Déu amb el sants i algunes escenes de la vida de Crist.

Una parada que, al meu entendre, s'ha de fer durant qualsevol recorregut sard, ens porten on es porten els nostres interessos o la nostra tria.

Fotos: Ismael Vallès (http://ismaelvalles.blogspot.com.es/ i http://ismaelvalles1.blogspot.com.es/)