Càller

La casualitat (i l'afició a la lectura) va fer que arribant a Càller estiguera llegint  la novel·la Les cendres del cavaller, de Silvestre Vilaplana, justament el fragment que narra quan Joanot Martorell soterrra son pare a la platja de la  ciutat sarda tot recordant que el rei Martí el Jove també reposava a Càller.  La referència que recull la novel·la  jo crec que és més aviat un homentatge a Martí l'Humà, pare del Jove, a qui es referien en l'època com el gran rei. Vam  visitar la catedral, gòtica i bellíssima, i vam admirar el magnífic mausoleu del rei Martí el Jove, que podeu veure ací baix gràcies a una imatge presa d'internet. Amb tot això ens toca repassar el Compromís de Casp!

Càller està situada al sud de l'illa de Sardenya, pràcticament equidistant de Palerm i Nàpols. Era Corona d'Aragó, plenament. Llegiu aquesta bellíssima frase de Roger de Llúria:

"Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.»

Actualment Càller és una ciutat portuària molt lletja, llevat de la part alta, que conserva muralles i altres elements històrics. En la part baixa podem trobar edificis barrocs molt deteriorats. Confie que triomfe la seua candidatura a ciutat europea de la cultura, per a  d'ací uns anys, perquè li llaven la cara i recupere tot el que puga del seu passat esplendorós. Per exemple, aquesta ciutat amb escut blaugrana va ser el graner de tot el forment que l'illa es podia permetre exportar de tant com en tenia.

Una curiositat és el temple de Nostra Signora di Bonaria, devoció que el mariners sards portaren arreu del món fins al punt de donar nom a l'actual ciutat argentina de Buenos Aires, segons conten per allà. 

Vam visitar el museu arqueològic a fi d'amerar-nos de la cultura nuràgica. En tenen molt de material, peces que corrresponen al període entre els segles XVIII i el V. Vos deixe aquesta foto d'Ismael Vallès: 

Són escultures corresponents al periode que acabe d'indicar provinents d'un dels jaciments de l'illa. Són impressionants i de mida humana: semblen figures futuristes. Molt interessants també són els bronzetti,  figures de bronze que coronaven les construccions nuràgiques i que s'han pogut traslladar, i es conserven, en bon estat al museu. Tot i que l'espai expositiu no està malament (encara que hi havia cartells de paper manuscrits), el museu està molt poc dotat. En general, a tot Europa, els museus disposen de cafeteria (en ocasions els millors restaurants), botiga, llibreria, lavabos, espais de descans... Ací, en un magnífic edifici al capdamunt de la ciutat, no tenien ni vàters: has d'eixir fora i són rudimentaris. Si tens gust de fer-te un cafè o pegar un mos... hi ha una màquina en un racó. Però no vull espantar-vos, visiteu Càller i en parlarem.