Bastia i la rouille

Bastia és la segona ciutat de Còrsega en població i capital de l'Alta Còrsega, una de les dues divisions administratives de l'illa. Situada al nord-est, està banyada pel mar Tirrè i és gran  receptora de vaixells, tant de línies regulars com de creuers. El port està completament integrat en la ciutat. Des del Boulevard del Général de Gaulle i la plaça de Sant Nicolau, rectangular (sembla el born, igual ho va ser), es tenen les grans embarcacions a tocar. 

El port vell està al sud, al peu de la ciutadella. El nom de Bastia fa referència precisament a la bella ciutadella que presideix la ciutat ja que és una deformació del mot francés bastille. La silueta era reconeguda fàcilment pels vaixells que recorrien la mar i s'hi acostaven. És una ciutadella poderosa, defensiva, genovesa. En un dels palaus, el dels governadors genovesos, està instal·lat el Museu de Bastia, municipal, dedicat a la història de la ciutat un escut en fusta de la qual podeu veure en aquesta fotografia:

A partir d'una maqueta de Bastia i imatges que n'expliquen (en la mateixa sala) l'evolució urbanística, el museu ofereix informació sobre la ciutat des de molts punts de vista: la importància política en relació a l'illa, la història, l'economia, la cultura, el comerç, el paper del port... amb el suport de les escultures (cite Tête de femme, de Louis Patriarche, nascut a Bastia), les pintures, els mobles i altres objectes que s'hi exposen molt ordenadament i didàctica. Els fons estan integrats, a banda d'altres procedències, també per dos llegats. El de Giuseppe Sisco, cirurgià bastià que estigué al servei del papa Pius VI, i el del cardenal Fesch, parent de Napoleó.

A banda de ser un museu digne de visitar per l'emplaçament, el contingut i la disposició i claredat expositives, vam tenir la sort de coincidir amb una exposició temporal dita Corsica genovese. Es tracta de donar a conéixer ben didàcticament Còrsega en l'època de la república dels genovesos (segles XV a XVIII). Un matí museístic perfecte.

Estàvem ja en la segona meitat del viatge i no havíem tastat encara la famosa sopa de peix corsa. Era el 14 de juliol i vam considerar que podíem fer costat a la gent francesa i commemorar la presa de la Bastilla amb un bon dinar. Mentre passejàvem per la plaça de Sant Nicolau vam veure una discretíssima presència policial. Vam aparcar on vam voler, ningú no ens va parar i no vam passar cap control i això que hi havia un acte al carrer amb militars, polítics, etc. Per no mentir, tant el vàter públic com la biblioteca de carrer (una cabina amb llibres per a agafar lliurement) tenien les portes obertes, amb l'interior ben a la vista. Vaig pensar que era tot plegat molt estrany, que França ha tingut recentment massa ensurts i tragèdies com per a ser tan tous en  mesures de seguretat.  Unes hores després tinguérem notícies de Niça. 

Vam dinar en el Pub Concorde snack-pizzeria-glacier. És un bon restaurant malgrat el nom. Oferia sopa de peix amb croûtons et la rouille. Perfecte, una altra cosa que volia conéixer la famosa salsa! La vam demanar i la vam menjar seguint les indicacions de la dona que ens va assessorar molt amablement. Feia un paper entre propietària i maître. A taula teníem la sopereta individual, un panera amb els crostons i un plat que contenia un allet, un recipient amb la rouille (salsa rolla) i un altre amb formatge gruyère ratllat. Ens va fer agafar els crostons (llesquetes planes torrades lleugerament, no fregides) de pa amb una mà i refregar-hi l'all amb l'altra; a continuació posàrem la rouille i, damunt de tot, el formatge (una illa molt italiana però el formatge, francés). Tot en quantitats al gust de cada persona. Quan ja tens al fons del plat tots els crostons preparats (un parell o tres per començar), hi aboques la sopa i esperes a fer la primera cullerada fins que el pa es fa blanet alhora que es refreda la sopa. Feta amb peix de roca, com, amb orgull, ens va indicar la cap de la sala del restaurant. En definitiva, un bon dinar per a tancar la visita a Bastia, ciutat barroca, cosa que la fa assemblar-se també més a Sicília i el sud d'Itàlia que a França.

Fotos d'Ismael Vallès.