divendres, 30 de setembre de 2016

El mirlo blanco i Carmen Morell

Ma mare cantava sovint una cançó que parlava d'una infanta d'un regne de canyella i d'un jove agosarat que li regalà una merla blanca. Jo era menuda i com no sabia de quin color eren les merles, em costava traure'n l'entrellat. Tampoc no he sabut mai si era una cançò popular, si tenia autoria coneguda, si se sentia a la ràdio... El cas és que no fa molts anys em vingué la curiositat i vaig escorcollar per internet amb resultat negatiu: res de res. Però, ves per on, ahir se'm va ocórrer tornar a buscar i, ara sí, vaig tenir èxit. 

Pel que he llegit, la cançó es diu El mirlo blanco i és una creació de Carmen Morell,  original de Perelló i Monreal. M'agradaria que em diguéreu si coneixeu la cançó, si vos sona haver-la sentida cantar i, sobretot, si en teniu alguna gravació. Quan  en faig referència en alguna conversa, la gent em sol dir que els sona, que l'han sentida cantar a alguna dona de sa casa. Recordeu que fa unes dècades, a casa es cantava mentre es feinejava. 

A continuació faig la transcripció de la lletra, acompanyada d'unes fotografies de l'artista que he tret d'internet. 

A la infanta de un reino de canela
ocurriósele un día pregonar:
“Solamente daré mi augusta mano
a aquel que un mirlo blanco
me pueda regalar”.

Murmurando la corte comentaba:
“nuestra infanta  ha perdido la razón”.
I la infanta, con aire de gran porte,
reunió a toda la corte
y de este modo habló:

Si supiérais amar
no os faltara razón
para justificar

vuestra murmuración.
mas debéis ignorar
pero yo os lo diré
más que infanta real
soy mujer, soy mujer…

A palacio llegóse un aldeano
y a la infanta rogó sin vacilar:
“Concededme señora vuestra mano,
pues traigo el mirlo blanco
que vos queríais lograr”.
Pero al ver que era negro el mirlo blanco,
ordenó lo cargasen de cadenas,
y luego, por su ingenio, su mano le brindó.

Y termínase aquí
 la historieta de amor
de un aldeano feliz
que una infanta adoró.
Si es mentira o verdad,
en verdad no lo sé
como la oí contar
la conté, la conté.





2 comentaris:

  1. Aquest regust de temps perdut, amb aquelles cançons...
    La composició és suggerent, Dolors.

    Assumpta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així s'ha de mirar. Recordar que hem viscut i conegut coses que ja formen part del passat.

      Elimina