divendres, 30 de setembre del 2016

El mirlo blanco i Carmen Morell

Ma mare cantava sovint una cançó que parlava d'una infanta d'un regne de canyella i d'un jove agosarat que li regalà una merla blanca. Jo era menuda i com no sabia de quin color eren les merles, em costava traure'n l'entrellat. Tampoc no he sabut mai si era una cançò popular, si tenia autoria coneguda, si se sentia a la ràdio... El cas és que no fa molts anys em vingué la curiositat i vaig escorcollar per internet amb resultat negatiu: res de res. Però, ves per on, ahir se'm va ocórrer tornar a buscar i, ara sí, vaig tenir èxit. 

Pel que he llegit, la cançó es diu El mirlo blanco (1) i és una creació de Carmen Morell,  original de Perelló i Monreal. M'agradaria que em diguéreu si coneixeu la cançó, si vos sona haver-la sentida cantar i, sobretot, si en teniu alguna gravació. Quan  en faig referència en alguna conversa, la gent em sol dir que els sona, que l'han sentida cantar a alguna dona de sa casa. Recordeu que fa unes dècades, a casa es cantava mentre es feinejava. 

A continuació faig la transcripció de la lletra, acompanyada d'unes fotografies de l'artista que he tret d'internet. 

A la infanta de un reino de canela
ocurriósele un día pregonar:
“Solamente daré mi augusta mano
a aquel que un mirlo blanco
me pueda regalar”.

Murmurando la corte comentaba:
“nuestra infanta  ha perdido la razón”.
I la infanta, con aire de gran porte,
reunió a toda la corte
y de este modo habló:

Si supiérais amar
no os faltara razón
para justificar

vuestra murmuración.
mas debéis ignorar
pero yo os lo diré
más que infanta real
soy mujer, soy mujer…

A palacio llegóse un aldeano
y a la infanta rogó sin vacilar:
“Concededme señora vuestra mano,
pues traigo el mirlo blanco
que vos queríais lograr”.
Pero al ver que era negro el mirlo blanco,
ordenó lo cargasen de cadenas,
y luego, por su ingenio, su mano le brindó.

Y termínase aquí
 la historieta de amor
de un aldeano feliz
que una infanta adoró.
Si es mentira o verdad,
en verdad no lo sé
como la oí contar
la conté, la conté.


-------------------------------------------------

(1) El títol és HISTORIA SENTIMENTAL


4 comentaris:

  1. Aquest regust de temps perdut, amb aquelles cançons...
    La composició és suggerent, Dolors.

    Assumpta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així s'ha de mirar. Recordar que hem viscut i conegut coses que ja formen part del passat.

      Elimina
  2. Perdoneume el meu valencia escrit
    que tampoc es molt millor
    que el que parle no molt sovint.
    Estic molt content de trobar al fi la lletra completa de aquesta cansoneta que ma mare cantaba, cuant es cantaba.
    Gracies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per visitar el meu blog. M'alegra molt que hages recordat ta mare en aquells temps, efectivament, que les dones cantàvem a casa fent faena. Espere que que em visites més vegades perquè d'ací poc reprendré les publicacions.

      Elimina