Entre els diferents tipus de viatgers (o turistes) hi ha els que en arribar a una ciutat no deixen de visitar el mercat, els que no es poden estar d’entrar a les esglésies a veure el retaule de l’altar major, els apassionats dels museus, els que busquen els millors plats de la gastronomia local o els que es deleixen pels claustres (us convide a sentir el romànic eixut del de la Concatedral de San Pedro, a Soria). Però la turista (o viatgera) també vol conèixer altres llocs. És aleshores quan visita les puntes, les extensions de terra que lluiten per endinsar-se a la mar. Poden ser platges o penya-segats, però sempre és terra reprimida per aigua. Són indrets com Skagen, al nord de Dinamarca, el punt on intercanvien les aigües el mar Bàltic i el mar del Nord. La platja pròxima a aquesta localitat està coberta per una capa de núvols grisos tan espessos que enfosqueixen l’ambient fins el punt de no poder veure més enllà d’uns pocs metres (en canvi és un joc de llum molt apreciat pels pintors assidus d’aquest poble de pescadors).
També puc posar com a exemple el Cap Súnion, a Grècia, des d’on el temple dedicat a Posidó vigila les aigües més meridionals de la regió àtica i des d’on es pot gaudir d’unes magnífiques postes de sol, com passa a Es Port des Torrent, al ponent de l’illa d’Eivissa. Tanmateix el vessant humà més destructiu està present en tots els casos. A Skagen hi ha restes de búnquers de la Segona Guerrala Guerra Civil
València, 15 de febrer de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT el 30 de març de 2008
Fotos: Temple de Posidó al cap Súnion (autor: Ismael Vallès), agost de 2003.
M'ha agradat moltíssim aquest article. Ara em falta ser tan afortunada en els jocs d'atzar com un individu d'ulleres fosques... i a recórrer aquestes puntes de terra envoltada per mar! Gràcies.
ResponEliminaUf! M'ha costat un poc endevinar l'individu! Ja posada, l'enviaria confinat a l'illa de Makrónisos.
ResponEliminaD.
una pregunta-suposició per a l'autora:
ResponEliminaa Skagen hi ha molts lavabos veritat?
gràcies!
Preciosa entrada y hermosísimas reflexiones. El mundo entero es un campo de batalla, sea con armas, sea con abusos urbanísticos. Me gusta la belleza y esperanza del final. Un abrazo.
ResponEliminaHola, Jordi. No recorde que n'hi haguera. El que sí puc dir-te és que eixa paraula és família d'altres topònims pròxims com Skagerrat o Kattegat.
ResponEliminaIsabel, como siempre, dándome ánimos con tus comentarios. Gracias.
Crec que aquesta és una de les teues peces més poètiques.
ResponEliminaHola, Vicent.
ResponEliminaEl mèrit, de Carles Riba.
D.
Ostres, jo pensant en Carles Riba i conjuminat amb el teu article, molt bé. Gràcies, Dolors. I et vull dir un cop més que m'encanta l'estètica del bloc.
ResponEliminaGràcies, Anna. És la senyora Blogger qui ho fa tot.
ResponEliminaD.