La capital turística de la regió de les Sierras de
Córdoba, a l’Argentina, és Villa Carlos Paz. Sembla ser que l’enginyer Carlos Nicandro Paz —sort
que no han mantingut la reproducció del segon nom— va rebre l’encàrrec de construir
una presa per a aprofitar l’aigua del riu San Antonio i dotar la zona d’un
embassament de proporcions considerables. Així que volens nolens va donar nom a un petit nucli poblacional que començà
amb l’assentament imprescindible dels obrers que construïren el primer dic, el de
San Roque. Tot això passava a principis del segle XX sense que, probablement,
aquells treballadors pogueren imaginar que estaven posant els fonaments d’un centre
turístic de referència internacional gràcies al clima benigne de la zona, els balnearis,
el gran llac en què s’ha convertit l’embassament —esports nàutics, platges....—,
la proximitat de la gran ciutat que és Córdoba i un rellotge de cucut de set
metres d’alçada construït in situ —al
bell mig d’una rodona— seguint les
tècniques dels artesans de la Selva Negra alemanya. Cada dia, i a cada hora,
mentre s’hi aplega la gentada per a veure com ix el cucut de la caixa, un
empleat de la pastisseria La Quinta (Alfajores La Quinta, el alfajor cordobés)
es passeja amb una safata curulla d’aquestes pastes típiques farcides del famós
dulce de leche o de fruites
confitades i n’ofereix a tots els presents. Per a nosaltres va resultar una
agradable i inesperada manera de berenar, àpat en què no havíem pensat el dia
que vam anar a conèixer el rellotge perquè havíem dinat —i de quina manera— a
Federico Resto Bar. La carn de boví és molt bona tant a l’Argentina com a l’Uruguai però, tot i així, el
millor bife de chorizo —és el nom que
rep un dels talls de carn—que nosaltres vam menjar durant els vint-i-vuit dies
que va durar el nostre viatge per terres americanes, va ser a aquest restaurant.
A la carta apareix com a bifede, fent
referència al nom del propietari de l’establiment.
València, 1 de febrer de
2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada