diumenge, 30 d’agost del 2015

Sagunt

He comentat en alguna ocasió que amb una periodicitat  aproximadament mensual, un grup d'amistats d'edat provecta, i denominats recentment i irònica com "els xiquets de Vicent" (en atenció a qui ho organitza), gaudim de les joies històriques i artístiques de les nostres ciutats i els nostres pobles. Enguany vam tancar el curs visitant les troballes romanes de la ciutat de Sagunt descobertes fa relativament poc.


És una de les vistes de les que més gratament m'he quedat sorpresa. És allò de tindre-ho a tocar de casa i no conéixer-ho com cal. Una llàstima. També, però, una situació fàcilment reversible: agafem cada diumenge el tren cap a un poble valencià. Quans se'ns acaben les destinacions per via fèrria, busquem-ne per carretera, amb autobús de línia. I, encara, si cal, lloguem una furgoneta entre uns quants amics i amigues i anem als més difícils, als que no tenen accés amb transport públic. Tot és qüestió de voluntat.


Per a mi Sagunt era el poble de Tere, Reme, Josep Lluís, Cristina...  Era el port, era el teatre i poc més. Sabia que Sagunt és una ciutat antiquíssima cobejada fins al setge per diversos pobles. Sabia que va ser coneguda com  la ibèrica Arse, que els romans li digueren Saguntum, que després va ser denominada Morvedre i que en el segle XIX tornà al nom llatí. 

Ara, a partir d'aquesta visita i, principalment per a mi, amb el  nou espai de la Via del Pòrtic obert al públic, és una alta cosa. De fet vam gaudir molt totes les persones que formem el grup (en la fotografia següent se'ns veu escoltant les explicacions del guia oficial). De tal manera que els vaig oferir, a totes les persones presents, i ho repetisc ara, aquest blog a fi que, amb la pestanya Veus amigues, conten la seua versió del dia saguntí.



En el segle segon a.C., quan ja és declarada municipium, és quan s'hi construeix un gran circ (només en queda una porta, salvada miraculosament de la barbàrie edificadora dels anys 60 del segle passat) i el famós teatre. Però, és clar, en una ciutat que possiblement arribà a tindre 50.000 habitants havia d'haver moltes més construccions interessants. Per això no és d'estranyar que, en excavar el terra, el 1990 aproximadament, per  a fer els fonaments d'un bloc d'habitatges, es va trobar un fragment de calçada en perfecte estat de conservació, seixanta metres del seu passat romà que és ara objecte de lloança í de recomanació de visita en aquest text.  És d'agrair que es tinguera la sensibilitat suficient per a comunicar la troballa ja que en eixa data no s'havia redactat encara la norma de protecció arqueològica. No vull pensar quantes coses importants s'hauran tornat a soterrar per no retardar una obra privada. Ara és més difícil perquè és obligada la presència de personal arqueòleg.

El tros de via ja és en sí digne d'admirar. A més, la manera de presentar-lo, de mostrar-lo i d'explicar-lo. L'entrada costa un euro i hi ha un guia a disposició del públic. També vull fer menció de com han resolt el problema de conflicte d'interessos entre la propietat privada del solar i la creació d'un espai expositiu per a conservar i exhibir les troballes. La cosa ha quedat així: en la part de baix de l'edifici s'ubica el museu amb la calçada romana al seu nivell original (quasi arran de l'actual) i, per a compensar, s'autoritza una altura més en l'edifci habitacional a fi que es puga construir en el primer pis l'aparcament que la via romana impedeix fer soterraniament. Les persones que viuen en eixos pisos entren a casa a través d'una escala que deixa al descobert la Via del Pòrtic. Tot un luxe diari.

Mentre acabava de redactar aquest text, vaig visitar l'exposició que Caixa Fòrum ha instal·lat al passeig de Neptú. Es diu Romanorum Vita. És menuda, senzilla, d'un nivell divulgatiu per a tots els públics. Té la seua gràcia (i no només per la famosa inscripció pompeiana Cacator cave malum) i la podeu visitar fins el 9 de setembre o consultar-ne el catàleg.

Les fotografies són d'Ángel Martín Rillo.

8 comentaris:

  1. Una excelente idea esta de visitar partes de la historia en grupo..Siempre lo digo: hay tanto por conocer; tanto y tan sorprendente, por ejemplo, escondido en los museos...Un artículo interesante, Dolors, y aprovecho para enviarte saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, amiga. Sí, ya hace años que, normalmente el primer domingo de mes, nos dedicamos a esos paseos por Valencia excepto los meses de calor extremo. Estamos haciendo méritos para convertirnos en zona desértica. Un abrazo.

      Elimina
  2. He tornat a reviure la visita a Sagunt, tot llegint el teu article que m'ha agradat molt. Va ser un dia d'allò més interessant; no sols per la visita, sinó també per les persones que vaig conéixer, el viatge en tren, el dinar sota els pins, les converses... Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Maluy. Sí, realment ens ho vam passar molt bé. No t'animes a fer un relat de la visita?
      Gràcies.

      Elimina
  3. La teua nova entrada al bloc m'ha fet moure la inquietud per veure aquestes troballes que tan bé il·lustres amb les fotografies. No serà el mateix sense la companyia dels “xiquets de Vicent” però ho intentarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cristina, estàs convidada a la pròxima visita i totes les que vulgues. T'agradaria molt el museu. Crec que tu veuries més coses que no nosaltres i en tauries profit per a les teues obres.

      Elimina
  4. Tan prop i jo no ho conec.
    Gàcies Dolors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per eixe comentari. És just el que pretenia, fer un poquet de força per a moure-vos a conéixer el nostre patrimoni tan pròxim. Besos, Macu.

      Elimina