Fa uns anys em van demanar per a un volum col·lectiu un article sobre les festes
populars. Mentre revisava la documentació per a preparar el treball, em va vindre al cap Quart de Poblet, on jo vaig fer la festa, és a dir, on vaig ser
clavariessa. I d'això vaig parlar. Les festes de clavaries de Quart de Poblet no són diferents
essencialment de les de molts altres pobles de l’Horta. Les vaig conèixer de
ben propet els anys 1973 i 1974 —efectivament,
ens hem de retrotraure molt de
temps— quan encara no s’hi celebraven les falles ni, molt menys, els Moros i
Cristians i tot l’esforç fester comunitari es concentrava en les festes
patronals. O així ho creia jo.
Despús-ahir, classificant i arxivant documents, li he pegat una ullada a aquell article i m'he preguntat des de quan exactament se celebren falles a Quart. Estava segura que la resposta vindria del meu cosí Colau. Li ho vaig consultar. Ho sabia. I tant que ell ho sabia. Tot i ser una persona ben culta, lletraferida i amant de la història del seu poble, encara em va sorprendre la quantitat d’informació que em va donar de manera immediata. És com tenir un cronista en la família i a més amb implicació afectiva en el tema que ens ocupa. Veureu.
L’any 1946 es va plantar una falla al carrer de Sant Josep. Se n’encarregà el jovent del veïnat. Xics i xiques van fer els ninots i van elegir fallera major: ma tia, Carme la de Sena, mare de Colau. Va ser única ja que per pressions del rector (mireu la data: en ple nacional catolicisme) no es va tornar a plantar. Un poc després —potser per imitació o per dur la contrària al capellà— a principis dels anys 50, al carrer Major, també se’n plantà una i sembla que va tenir el mateix resultat.
La primera falla, amb un cert estatus de formalitat —i amb comissió!— es va plantar al carrer Alacant el 1967. És, a hores d’ara, la falla més antiga de les que hi ha a Quart i es començà a plantar a la plaça de l’Ajuntament però, com que el 1975 inauguraren el casal del carrer Primer de Maig, des d’aleshores planten la falla al carrer Primer de Maig, justament al cantó de la casa de la meua familia Vidal Monzó. En 1979 en nasqué un altra, creada per un grup de fallers d’aquella primera del carrer Alacant. Ès la falla Marqués de Solferit, pionera de les altres cinc que van anar creant-se a continuació. Aquestes set falles, totes les del poble, pertanyen a la Junta Central Fallera de València, ja que Quart no en té. De la clavaria en què vaig participar, ja en parlaré. Dels Moros i Cristians, recolliré informació.
Despús-ahir, classificant i arxivant documents, li he pegat una ullada a aquell article i m'he preguntat des de quan exactament se celebren falles a Quart. Estava segura que la resposta vindria del meu cosí Colau. Li ho vaig consultar. Ho sabia. I tant que ell ho sabia. Tot i ser una persona ben culta, lletraferida i amant de la història del seu poble, encara em va sorprendre la quantitat d’informació que em va donar de manera immediata. És com tenir un cronista en la família i a més amb implicació afectiva en el tema que ens ocupa. Veureu.
L’any 1946 es va plantar una falla al carrer de Sant Josep. Se n’encarregà el jovent del veïnat. Xics i xiques van fer els ninots i van elegir fallera major: ma tia, Carme la de Sena, mare de Colau. Va ser única ja que per pressions del rector (mireu la data: en ple nacional catolicisme) no es va tornar a plantar. Un poc després —potser per imitació o per dur la contrària al capellà— a principis dels anys 50, al carrer Major, també se’n plantà una i sembla que va tenir el mateix resultat.
La primera falla, amb un cert estatus de formalitat —i amb comissió!— es va plantar al carrer Alacant el 1967. És, a hores d’ara, la falla més antiga de les que hi ha a Quart i es començà a plantar a la plaça de l’Ajuntament però, com que el 1975 inauguraren el casal del carrer Primer de Maig, des d’aleshores planten la falla al carrer Primer de Maig, justament al cantó de la casa de la meua familia Vidal Monzó. En 1979 en nasqué un altra, creada per un grup de fallers d’aquella primera del carrer Alacant. Ès la falla Marqués de Solferit, pionera de les altres cinc que van anar creant-se a continuació. Aquestes set falles, totes les del poble, pertanyen a la Junta Central Fallera de València, ja que Quart no en té. De la clavaria en què vaig participar, ja en parlaré. Dels Moros i Cristians, recolliré informació.
En aquesta vida moderna, fins i tot les falles es globalitzen, per a mi és un mimetisme despersonalitzador rebutjar els propis costums per copiar-ne uns altres, i això es dona no només a les falles.
ResponEliminaTractant-se de falles i en un poble de l'àrea metropolina tan pròxim a València, no ho veig molt malament. Pitjor és copiar Halloween, no?
Elimina