A Vallbona de les Monges vaig saber què és el xató

L’altre edifici que se’ns havia quedat per visitar en viatges anteriors és el del monestir de Vallbona de les Monges. Coneixem els altres dos monestirs de la famosa ruta del Císter català: Poblet i Santes Creus, però ens faltava Vallbona i cap allà vam anar. 

La visita, guiada i preceptiva, mostra i explica gran part del complex. El monestir encara està habitat i lògicament algunes dependències no són accessibles. El guia va informar que hi havia vuit monges però nosaltres en vam comptar només sis quan van seure al cor de l’església i les poguérem veure a través de la reixa. Són molt majors i alguna caminava ajudada per un gaiato o per una altra companya. Les que faltaven deurien estar allitades. És un monestir amb un abaciologi de la més alta nissaga. Les filles de la noblesa, i de les cases reials, no només van consagrar les seues vides a aquest monestir, moltes en van ser abadesses, segle rere segle. Algunes s'hi van retirar a la vellesa o hi van voler ser soterrades. Hi podem trobar el sarcòfag de na Violant d’Hongria. La reina havia mort en un altre indret, però va voler ser traslladada i soterrada a Vallbona, cosa que ens confirma, una vegada més, la importància d’aquest monestir. Em fa l'efecte que la figura de la reina Elionor d'Aquitània i el monestir de Fontevrault, que ella es va fer construir, hi tenen molt a veure.

Jo tenia la curiositat de saber què és, i de tastar-lo, el xató (o xatonada, com havia llegit també en alguna informació sobre gastronomia de la zona). Havia preguntat en diversos llocs, havia llegit les cartes de les vitrines  dels restaurants, havia indagat en les oficines de turisme. Em deien, si em contestaven alguna cosa de trellat, que això era cosa del Vendrell, de Montblanc, de la costa... Amb tant de misteri cada vegada m’ho feien més atractiu però jo no arribava mai a veure’m el plat davant. Per fi, en el bar de Vallbona me’n van donar raó: és una amanida d’endívia amb conserva de peix. Vaja, el que ens fem en estiu pràcticament cada dia. Amb la il·lusió que jo tenia de menjar xató i resulta que no és una cosa nova!

Fotos d'Ismael Vallès