Festes de Quart

En una entrada anterior, deia: “... Em va vindre immediatament al cap Quart de Poblet, on jo vaig fer la festa, és a dir, on vaig ser clavariessa. Les festes de clavaries de Quart de Poblet no són diferents essencialment de les de molts altres pobles de l’Horta. Les vaig conèixer de ben propet els anys 1973 i 1974 ... tot l’esforç fester comunitari es concentrava en les festes patronals”. I així les vaig conèixer jo, quan eren importants, quan estaven en boca del poble durant tot l’any.

Les festes de Quart comencen la nit de la vespra del primer diumenge de setembre amb la passejà de sant Onofre, patró del poble, que reparteix la seua vida entre la parròquia i l’ermita. En altres poblacions es denomina trasllat, pujà o baixà segons el trajecte que el sant, la santa, el crist o la mare de déu facen d’un lloc a un altre. L’endemà, el primer dia sencer de la festa, continua dedicat a sant Onofre; el dilluns, a la patrona, la Mare de Déu de la Llum; el dimarts, al Santíssim Crist dels Afligits i el dimecres, l’últim dia, a la Mare de Déu de la Bona Mort. Els homes, els clavaris, organitzen les tres primeres festes i les dones, l’últim, per això en diuen la festa de les xiques, xiques que han de ser fadrines, requisit que no s’exigeix als clavaris.

L’esquema de totes quatre és el mateix: arreplegà, missa, disparà, arreplegà, processó, festa al carrer i castell de focs artificials. Cada any i cada clavaria dóna més rellevància a un aspecte o a un altre depenent dels recursos econòmics, els gustos o les modes.

Quan unes quantes xiques del poble s’agrupen amb la intenció de fer la festa, ho han d’anunciar un any abans. Per aquest motiu se situen al final de la processó de l'últim dia, justament precedint la banda de música, perquè tothom sàpia que són elles les que faran la festa l’any següent. Van vestides de manera discreta (sense mantellina llarga, per exemple) per no fer ombra a les autèntiques protagonistes, que són les clavariesses. El grup de joves que es va anunciar en la processó de l’any 1973 —i que per tant van ser les clavariesses del 74— va innovar i va crear el vestit de quartana, consistent en una faldilla llarga negra i una brusa de color beix completada per un mantonet de la mateixa tela que la faldilla amb la vora ornada amb un serrell. El pentinat era una versió reduïda del de fallera: sense els rodets laterals. El ciri, menor que el de les clavariesses titulars. 

A partir d’eixe moment, una vegada anunciada la intenció de fer-se càrrec de la festa de l’any següent, comencen a reunir-se per a elegir els càrrecs de presidenta, secretària i tresorera i encetar un any de juntes amb periodicitat setmanal o quinzenal. S’endinsen així en la tasca obligada de pagar la quota que els permetrà fer front a les primeres despeses i, més tard, preparar les activitats grosses, traure diners, embolicar l’alcalde, fer loteria, contractar algun espectacle i totes les altres coses habituals. 

Ja ha passat un any i som de nou al final de l’estiu: comencen les festes patronals. És dimarts, ha acabat la processó del Crist i cada festera espera que passen per sa casa familiars, amistats i gent del veïnat per veure el vestit que portarà l’endemà i que, a l'efecte, exposa sobre un maniquí o una perxa prop d’una tauleta o un llit per a poder distribuir-hi les joies, els guants, el ventall, la mantellina i la pinta de carei en forma de teula, és a dir, tots els complements que lluirà.

El gran dia comença amb la despertà. Acabada aquesta, cada festera torna a sa casa per a vestir-se ajudada per dos o tres dones: s’ha de pentinar, s’ha de posar la pinta, s’ha d’anivellar la mantellina (probablement faran pujar la clavariessa damunt d’una cadira) i ha d’esperar que vinguen a arreplegar-la mentre subjecta el ventall a les mans. No porta guants perquè és de matí: els portarà a la vesprada per a la processó. Al seu costat espera també l’acompanyant. És el germà o el nuvi o el pare... i va molt mudat, amb un vestit de jaqueta i corbata. Per fi, algú avisa que ja ve l’arreplegà. Es tracta d’un sistema de recollida, de casa en casa, per a arribar a l’església totes juntes, tant per a anar a missa, de matí, com per a anar a la processó, de vesprada. Un pirotècnic —que precedeix la desfilada— dispara una carcassa per cada jove incorporada a la filera. La finalitat de tot plegat és lluir-se pel poble, que tothom les puga veure i fer ambient de festa pertot arreu.

S’acaba la missa i es dispara la mascletà. El dinar pot ser familiar o col·lectiu, segons el que decidiexen les xiques cada any. Arriba la segona arreplegà, la que porta al temple parroquial per començar la processó. Ara, totes han canviat el ventall pels guants i han agafat el ciri, blanc i molt ornat; els acompanyants, roig i més gran. Cada clavariessa porta darrere el seu acompanyant i davant una xiqueta vestida de comunió o d’un color molt claret per a apaivagar l’efecte del negre de tots els vestits: de la mantellina a les sabates. Darrere de totes, membres de la corporació municipal i, per fi,  les joves que faran la festa l’any següent. Després de sopar, la festa al carrer. Al cap d’uns dies faran un viatge per a descansar o una paella a la platja,  tancaran els comptes, s’abraçaran i es prometran continuar trobant-se sovint.

De tot açò, cal destacar que la festa de Quart més significativa és la passejà de sant Onofre, declarada d'interés turístic provincial, de moment, perquè s'aspira a una declaració de més envergadura. Recomane consultar aquest web enllaçat ací.