dimarts, 14 d’abril del 2020

Aigua de Tuéjar


Un dia vaig llegir a la premsa un article sobre les investigacions que el doctor en Arqueologia Miguel Ramón Martí Matíes està duent a terme per a reconstruir (atés que n’han desaparegut molts segments) el recorregut que feia l’aqueducte que abastia d’aigua València en temps de l’antiga Roma.

Una tasca que el du a buscar informació no només en els documents escrits sinó també in situ, xafant el territori i seguint les ruïnes per tal d’enllaçar-les i demostrar la seua teoria: l’aigua que abastia València provenia d’un brollador de Tuéjar.

L’endemà, fent-nos un cafè una amiga i jo, aquesta em va dir que coneixia l’existència d’eixa conducció perquè acabava de saber que hi havia restes prop de sa casa, al terme de Vilamarxant.

Ens vam animar i el nostre interés ens dug a participar el dia 29 de febrer en l’acte que l’ajuntament de Tuéjar, feliç per tenir un paper tan important en la Història, organitzà per a escoltar l’investigador citat en l’Auditori Municipal i en el recorregut que ens van preparar per a conéixer el naixement de la conducció d’aigua, aqueducte que quasi 100 km més lluny permetia que la gent de Valentia estiguera ben abastida d’aigua, a banda de donar-la també a tots els nuclis de població, per menuts que foren, al llarg del recorregut.

Eixos dies la premsa acollia una certa controvèrsia al respecte atés que una part del professorat de la Universitat de València no volia reconéixer la teoria de Martí i li van fer una campanya un poc lletja: el degà de la Facultat de Geografia arribà a telefonar a l’alcaldia de Tuéjar per a demanar que se suspenguera la visita de Martí.

En fi, no entre en més detalls. Aquestes coses no m’agraden: la universitat ha de ser generosa i col·laboradora i donar suport a la gent que treballa i investiga, per raons diverses, al marge dels seus departaments i projectes d’investigació.




El contrapunt ve de la mà de La Piná, Asociación para el desarrollo rural de Tuéjar, que participa en el projecte Hilando vidas. Les dones de la comarca dels Serrans tixen incansablement per a donar visibilitat a la dona rural. Consulteu el seu web, una lliçó de lluita per la igualtat des de la més pregona sororitat.

(La fotografia és d'Ana Anaya. Es tracta d'unes obres de les dones d'Hilando vidas que decoraren a principis del mes de març la façana del Museu del Carme, així com altres monuments i edificis del centre de la ciutat de València).

6 comentaris:

  1. Grâcies, Dolors, per aquesta informació, es molt interessant
    Efectivament, la nostra Universitat deu ser rigorosa, pero també generosa amb les persones interessades en la cultura, encara que no siguen acadèmics.
    Salut i República
    joana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Joana, benvinguda al blog. Gràcies per la teua visita.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Moltes gràcies, Maluy. Un luxe mantenir-te entre les meues lectores.

      Elimina
  3. Molt més encomiable l'actitud de les SENYORES rurals que la dels professors universitaris, no us sembla? Jo em quede amb el contrapunt!

    ResponElimina