Un
dia vaig llegir a la premsa un article sobre les investigacions que
el doctor
en Arqueologia
Miguel
Ramón
Martí Matíes està duent a terme per a reconstruir
(atés
que n’han desaparegut molts segments) el recorregut que feia
l’aqueducte
que abastia d’aigua
València en temps de l’antiga
Roma.
Una
tasca que el du a buscar informació no només en els documents
escrits sinó també in situ, xafant el territori i seguint
les ruïnes per tal d’enllaçar-les i demostrar la seua teoria:
l’aigua que abastia València provenia d’un brollador de Tuéjar.
L’endemà,
fent-nos un cafè una amiga i jo, aquesta
em va dir que coneixia l’existència d’eixa conducció perquè
acabava de saber que hi havia restes prop de sa casa, al terme de
Vilamarxant.
Ens
vam animar i el nostre interés ens dugué
a participar el dia 29 de febrer
en l’acte que l’ajuntament
de Tuéjar,
feliç
per tenir un paper tan important en la Història, organitzà
per a escoltar l’investigador citat en l’Auditori
Municipal
i
en el recorregut que ens van preparar per a conéixer el naixement de
la conducció d’aigua, aqueducte que quasi 100 km més lluny
permetia que la gent de Valentia
estiguera
ben abastida
d’aigua, a banda de donar-la també a tots els nuclis de població, per menuts que foren, al llarg del recorregut.
Eixos
dies
la premsa acollia
una
certa
controvèrsia
al
respecte
atés que una
part del professorat
de la Universitat de València no
volia reconéixer
la
teoria
de Martí i li van fer una campanya un poc lletja: el degà de la
Facultat de Geografia arribà a telefonar a l’alcaldia de Tuéjar
per a demanar que se suspenguera la visita de Martí.
En
fi, no entre en més detalls. Aquestes coses no m’agraden: la
universitat ha de ser generosa i col·laboradora
i donar suport a la gent que treballa i
investiga,
per raons diverses, al marge dels seus departaments i projectes
d’investigació.
El
contrapunt ve de la mà de La
Piná, Asociación
para
el desarrollo rural de Tuéjar, que participa en el projecte
Hilando vidas. Les dones de la comarca dels Serrans tixen
incansablement per a donar visibilitat a la dona rural. Consulteu el
seu web, una
lliçó de lluita per la igualtat des de la més pregona sororitat.
(La fotografia és d'Ana Anaya. Es tracta d'unes obres de les dones d'Hilando vidas que decoraren a principis del mes de març la façana del Museu del Carme, així com altres monuments i edificis del centre de la ciutat de València).
Grâcies, Dolors, per aquesta informació, es molt interessant
ResponEliminaEfectivament, la nostra Universitat deu ser rigorosa, pero també generosa amb les persones interessades en la cultura, encara que no siguen acadèmics.
Salut i República
joana
Hola, Joana, benvinguda al blog. Gràcies per la teua visita.
EliminaMolt interessant.
ResponEliminaMoltes gràcies, Maluy. Un luxe mantenir-te entre les meues lectores.
EliminaMolt més encomiable l'actitud de les SENYORES rurals que la dels professors universitaris, no us sembla? Jo em quede amb el contrapunt!
ResponEliminaLa sororitat té molt força.
Elimina