La raó s'escampa en l'aigua

L'any 2019, durant la sessió del grup de lectura que organitzava Intersindical Cultura dedicat al seu poemari  En el decréixer de la pluja,  Mari  Carme Arnau i Orts ens anuncià que estava escrivint la seua primera novel·la. Ja havia publicat un parell de relats, Balada d’amor i Aquell mes de maig, al diari digital Camp de Morvedre, en la secció El conte del diumenge, i en aquests moments té altres dues novel·les entre mans.

Arnau i Orts, una poeta de gran prestigi d'ençà que el seu poemari Bri de vols vera la llum el 1996 i, després de molts premis i més publicacions, obté el premi Rafael Comenge d'Alberic amb La raó s'escampa en l'aigua. Aquell anunci al si del grup de lectura va fer diana. Primera novel·la, nou premi. 

Abans de dir alguna cosa sobre els personatges i l'argument de la novel·la, vull confessar que no trobava, i no vaig trobar ni quan vaig acabar de llegir el llibre, explicació al títol. Jo em deia que potser no l'acabava d'entendre perquè Arnau i Orts havia elegit un frase massa poètica per a un text de narrativa. Tan bon punt vaig tenir l'oportunitat, ho vaig preguntar a l'autora. La resposta va ser aquesta:  Mai no podem explicar de manera raonada totes les coses que ens passen. És clar! Un resum perfecte de tot el treball psicològic que ha abocat a la novel·la, no debades Arnau és llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació, llicenciada en Psicologia, Màster en  en Política, Gestió i Direcció d'Organitzacions Educatives, professora associada i doctora per la Universitat de València (amb excel·lent cum laude). Amb tot això, i l'ofici literari, ens regala una narració molt profunda i d'una gran complexitat psicològica en què apareixen alguns dels temes habituals dels seus poemaris: denúncia social, dolor, solitud, culpa...

La novel·la consta de tres parts: Kioni, Núria i  Raquel, les tres dones sobre les quals Arnau basteix la història. Però no solament sobre elles tres. Trobem més dones al llarg de tota la història. Hi ha una mena de donatge a les iaies, refugi de les tristeses adolescents i consell i acompanyament afectiu constant. També hi ha una dona in absentia,  la mare de Núria. Tot això  tractat amb mestria ja que tot es construeix i es manté gràcies als coneixements de psicologia de l'autora i al gran treball que ha fet per a moure'ns de Kènia a València i altres ciutats europees amb gran versemblança. Igualment, s'ha de destacar la tasca de documentació sobre les ONG i la manera de tractar la relació entre les cooperants i la gent autòctona, sense oblidar la denúncia del colonialisme. En fi, una novel·la molt interessant que es llig amb una lleugeresa que contrasta amb tot el treball que conté. Enhorabona, Mari Carme Arnau i Orts per aquesta joia.