Palamós i el Montseny

De vegades allò tan nostre del pensat i fet té molts bons resultats, com ara haver conegut Palamós i el Montseny. 

Els dies que vam viatjar eren frescos i agradables. Bufava la tramuntana, senyal que eixa terra marinera ens oferia també el seu vent. Vaig recordar l'estada a Sicília: Messina ens va rebre amb un scirocco terral. Això és ser terra d'acollida: expressar-se amb tot el que pot oferir fins i tot el xaloc calent, amb 40 graus a les dotze de la nit.

Palamós és una ciutat agradable de passejar tant vora mar com pel centre de la població. Hi ha suficients plaques i paletes turístiques pels carrers i les places per a poder-te situar històricament. No és que tinga un gran patrimoni però informa del seu passat. Em va agradar molt trobar-me amb algunes restes de l'antic convent dels Agustins (Convent de la Mare de Déu de Gràcia) decorant una gran terrassa, justament part de l'antic emplaçament, des d'on admirar com aquesta vila marinera baixa cap a la mar. 

Però Palamós és marinera, Palamós és pesca, sonsos i gambes. La gamba de Palamós va tenir un gran ambaixador en aquell personatge de les sèries de TV3 Oh! Europa i Oh! Espanya que, es parlara del que es parlara, sempre trobava la manera de lloar les gambes del seu poble. 

La gran mostra de la vocació marinera i pesquera és el Museu de la Pesca, situat al port. El contingut és espectacular i molt recomanable, com també ho és caminar pel passeig marítim cap a Calonge i Sant Antoni i tornar, anar i tornar: sempre tindreu el mar al costat, a dreta o a esquerra. Manuel Vicent diu que diem la mar si estem en la costa i el mar si estem embarcats. No és dogma però ho podem acceptar com a explicació aclaridora dels dos gèneres gramaticals.

Per a completar esta visita al nord de Catalunya, vam visitar el Montseny. Parc Natural i  Reserva de la Biosfera. Ni més  ni menys. Una meravella de fagedes i agrupacions d'avetoses (les més meridionals d'Europa). Hi podem trobar una varietat boscosa immensa. Tanta bellesa ens va fer quedar-nos allà a passar la nit. Dormir en complet silenci junt a una roureda és un dels majors plaers si t'agrada gaudir de la natura.

Fotografies d'Ismael Vallès i de l'autora.