No havia estat mai a Alcalá de Henares, no havia fet mai un viatge turístic amb tren i no m'havia allotjat mai en un Parador. Per a ser exactes, farà uns 35 anys vaig dormir una nit al de Soria. Ara fa uns dies m'arribà l'oportunitat. Un tren a Madrid, un altre a Alcalà i una passejadeta al Parador. La línia de rodalies que vaig utilitzar és la dels dits atemptats d'Atocha: impressiona passar per El Pozo o Santa Eugenia.
La zona arqueològica està situada a un parell de quilòmetres del centre de la ciutat. Es pot anar amb autobús, una línia circular que mostra tota la ciutat, gran i ben ordenada amb moltes zones verdes i una gran afició a plantar rosers. Així que vam anar a peu i vam tornar amb bus. Per a protegir-nos del sol vam visitar primerament la zona desprotegida, on estan encara excavant. Panells informatius suficients. Delimitació de les zones de treball adequada.
La cirera del pastís, especialment per a les persones que no som expertes en arqueologia, és la Casa d'Hippolytus, un mestre musivari que ha donat nom a la casa: és l'autor dels mosaics que s'hi han descobert, entre els quals destaca el que
Tota esta zona arqueològica es va descobrir recentment (la Casa, el 1991) gràcies a les obres per a la construcció d'un poliesportiu. Unes vegades és un tractor, altres una via de ferrocarril... el que cal és que qui trobe un xicotet indici d'interés ho comunique a l'administració corresponent d'acord amb les normes vigents i per sensibilitat cultural.
La visita complutense (o alcalaína, com he llegit per tota la ciutat) va continuar pels edificis i els llocs universitaris i cervantins. Em va agradar molt aquest text que trobes en entrar a la Universitat:
Amb tu viatge des de casa!
ResponEliminaHola, Vicent. Gràcies. D'ací a poc "aniràs" a l'Ampurdà.
EliminaM'agraden els teus comentaris dels viatges. Gràcies. També m'agrada el q diu V. Mateu.
ResponEliminaGràcies, Glòria. Vicent i tu sou molt amables.
EliminaUn excel.lent article que convida a recórrer tranquil.lament els llocs que descrius.
ResponEliminaEfectivament, ho has encertat: tranquil·lament. És una ciutat per a passejar. Gràcies per la visita al blog.
EliminaFa molts anys vaig estar a Alcalá de Henares i em va agradar molt la Universitat i els llocs on se suposa que va viure Cervantes... Sal.lus
ResponEliminaUna de les coses que no se sol comentar en general és que Cervantes va nàixer al call, per tant és fàcil suposar que era de família jueva. Una abraçada, Sal·lus.
EliminaGràcies pel regal de contar el vostre viatge!!!!
ResponEliminaO ens animem a viatjar o llegim sobre viatges. Gràcies
EliminaAsí que la universidad fue fundada por bula de nuestro Alejandro VI... Y lo mal que lo trataron siempre los Reyes Católicos. Por cierto, cue fue ese mismo papa valenciano el que les concedió esa denominación tan honrosa y famosa.
ResponEliminaEstupenda entrada, Dolors. Estuvimos allí hace unos años y nos gustó muchísimo.
Es muy bonita. Yo también pensé en ti y en tu Lucrecia cuando lo leí. Cuantas cosas buenas hizo la familia Borja y que poco se les reconoce! Un abrazo, Isabel.
EliminaNo he anat mai a Alcalá de Henares, però de ben segur que quan ho faça hi aniré ben informada. Preciosa crònica Dolors.
ResponEliminaHola, Maria Josep. Gràcies per la nova visita al blog. Realment, val la pena eixa ciutat. La gent és molt amable i això també augmenta els bons records.
EliminaDolors, com sempre,magnífica crònica que desperta l ´interés del viatger per anar al lloc.
ResponEliminaGràcies.
Salut!
Bon dia, Pura. Quant que m'alegra que em digues eixes coses. Entre totes m'animeu molt. Gràcies.
EliminaDolors enhorabona, com sempre un relat excel.lent.
ResponEliminaSalutacions.
Hola. T'importaria escriure'm en privat a dolorsjimeno@gmail.com? Gràcies
Elimina