ILLESCAS

Sempre he sostingut que abans de les 10 del matí no es pot visitar quasi res en cap poble o ciutat. Acabe d’incorporar a la meua teoria una excepció: Illescas, localitat de la comarca de La Sagra i villa imperial. No eren encara les 9 del matí d’un diumenge quan vam arribar a la denominada villa imperial. En la meua ment hi havia una idea única: veure els cinc llenços de El Greco que hi ha en l’església de La Caridad. En entrar en la plaça i observar-ne la façana d’argamassa i rajola, els ulls se’m van anar cap a la dona que agranava els escalons semicirculars de l’entrada. Li vaig preguntar com es referien en el poble a aquest edifici. Jo n’havia vist referències com a santuari, hospital i monestir. Em va contestar que hospital i afegí que podíem entrar però solament fins el reixat. Ens trobem amb una nau molt menuda que a més està reduïda a quasi la meitat pel reixat a què es referia la devota netejadora. Ah! Però no és un reixat qualsevol. Allí estava per a donar-nos tota mena d’explicacions el guia —jubilat— del poble que a eixes hores d’un dia festiu de primavera seia al primer banc del temple amb ganes de repetir a qui s’hi acoste tot el que ha contat (ara ho fan unes guies diplomades) durant una pila d’anys. Per a ell, una satisfacció parlar. Per a mi, un luxe escoltar. Ens va dir que és una reixa de principis del segle XVII de ferro forjat que protegeix l’altar i els quadres del pintor cretenc. Només s’obri durant la missa o les visites guiades. Va costar molts més diners que els que li pagaren a El Greco per pintar els cinc quadres. Mire, usted, que tuvo que torear con venga de pleitos, va afegir amb pena el bon home, com si li hagués passat a ell mateix. Conscient que ell ja no hi era ningú, li va demanar autorització a l’agranadora i ens va obrir la reixa perquè poguérem veure de prop les pintures. Mentre nosaltres miràvem les pintures, el vell vigilava que no vinguera ningú contrari a la feliç llicència.

València, 13 d’abril de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT el 18 de maig de 2008