Libelo de sangre

Si recordeu, quan vaig publicar les entrades que ara enllace: Muro llig, Continue llegint i Altres maneres, encara, d'accedir a la lectura, vaig transmetre la meua fascinació per com arribaven a les nostres mans els llibres. Pràcticament, si bé ho pense, cada lectura té un  orígen diferent. Ací en va un altre. 

Ja he parlat en aquest blog de Francesc Bailón Trueba i el seu estudi Els poetes de l'Àrtic. Doncs, per no fer-ho llarg, ara ha sigut Francesc qui m'ha recomanat un llibre: Libelo de sangre, de Sandra Aza, Nova Casa Editorial.

Aquest llibre va estar quatre anys en el cap de Sandra Aza i, supose, que també en el seu ordinador. Durant un viatge a Sibèria (això ho explica perfectament l'autora, ja ho llegireu) va coincidir amb Francesc Bailón i Sandra va rebre d'aquest l'espenta definitiva per a publicar Libelo de sangre. 

Un libel de sang és una acusació falsa contra un jueu o grup de jueus per haver matat un infant. Això ho havia d'aclarir la Santa Inquisició. L'autora té una gran formació jurídica i aquest aspecte argumental està molt ben desenvolupat gràcies a la documentació que té a l'abast. Però hi ha altres fils que no s'han de deixar de banda. Estem a les primeries del segle XVII a Madrid, una ciutat curulla de facinerosos, morts de fam i fred (els cadàvers es topeten pel carrer), antics combatents en les diferents conteses espanyoles que han tornat i es dediquen a fer de mafiosos avant la lèttre: assassinats, timbes enganyoses, violacions en grup... unes joietes amb la creu brodada en les seues vestimentes. 

Junt amb això tenim els menestrals, els venedors de mercats, les joves que fan mans i mànigues per guanyar-se unes monedes amb el treball domèstic en competència amb els esclaus i les esclaves. Tot adobat amb els menesterosos i captaires. 

L'autora ens presenta tot el que acabe de dir (i molt més) abans d'introduir el protagonista principal, un escrivà recte i complidor de la llei que, precisament per això, és menyspreat pels seus companys de professió. Sandra Aza ens presenta la corrupció d'una manera elegant. No diries que se li pot endivinar la ideologia, però se li entén tot perfectament. Sempre amb raonaments jurídics! 

Les explicacions que fa Sandra Aza sobre el funcionament del tribunal de la Inquisició són perfectament comprensibles. No vos espanteu, l'autora no només en sap sinó que també  divulga de manera ben entenedora.

Un altre punt per a mi molt destacable és l'amor a la ciutat, a Madrid. Sembla que l'autora ha fet un homenatge a la villa i ha volgut donar a conèixer-ne la història. Ens fa acompanyar a tota la colla de protagonistes amunt i avall per a anar assenyalant-nos carrers, places, temples i palaus. Al final de cada capítol ens ofereix la informació actualitzada si algun carrer o edifici ha desaparegut. Concretament a mi açò m'ha agradat molt ja que quan vam crear el grup de lectura El Micalet parla de llibres sempre buscàvem obres en les quals la ciutat també en fóra protagonista. Libelo de sangre hauria encaixat perfectament canviant de ciutat, és clar.

Acabe amb una referència al vocabulari: no vos podeu imaginar la quantitat de paraules que en aquell temps eren germanes del valencià i quantes paraules que considerem genuïnament valencianes són també castellanes... Si a això afegim  que les gallegues (treballaven moltes a Madrid) parlen en gallec en la novel·la sense necessitat de traducció, podem inferir que les persones monolingües estan en inferioritat de condicions, de moltes condicions.

Vos confesse que no podia parar de llegir, que estava sempre esperant un parell de minuts per a arrabassar uns paràgrafs!

No vull allargar-me en el comentari perquè del que es tracta és de llegir el llibre. El podeu encomanar en la vostra llibreria o a la tenda en línia de la mateixa editorial si teniu llibre electrònic.