La màgia dels viatges comença en l’elecció de la destinació entre les moltes previstes, desitjades o ja conegudes. Aquesta màgia continua durant totes les fases d’allò que denominem viatjar i dura molt de temps. Em sedueixen els preparatius de roba i lectura, el trajecte, la visita a les ciutats, els museus, els parcs naturals, les fotos, la tornada... Pot ocórrer que allò que he previst amb més interés —o que moltes persones m’han recomanat i que apareix reflectit en totes les guies turístiques amb estreletes, candeletes i campanetes— em deceba. Afortunadament, però, és més habitual que allò que durant els preparatius, sobre el paper, no em resultava rellevant, una vegada conegut em captive per alguna de les variadíssimes raons possibles i freqüentment sobrevingudes. Parle sobretot d’aquelles situacions, encontres, converses o coincidències que faciliten l’enteniment entre les persones o entre el viatger i l’entorn, és a dir, els ponts sobre els quals s’assenta la comunicació. Com a exemple, em vénen al cap les receptes d’albergines que vaig intercanviar amb una dona italiana, banyant-nos en la platja, prop d’Igoumenitsa, mentre esperàvem a embarcar-nos cap Brindisi i iniciar la tornada a casa. Chiara Rita es va constituir en el compendi de quasi tot el que més m’estime d’Itàlia: Sicília (on havia nascut), la cuina, l’Apúlia i Alberobello (on vivia). L’Apúlia és una regió que m’encisa i m’és ben familiar (pedra seca, oliveres, vinyes...) i el seu poble més emblemàtic, el referit Alberobello, és d’una bellesa captivadora particularment pels trulli, les construccions còniques autòctones que han merescut ser declarades Patrimoni de la Humanitat. La casualitat va voler que tornara a coincidir amb Chiareta: havíem agafat el mateix vaixell. La vaig veure al bar mentre escrivia en una llibreta que acabava de comprar les dues receptes que jo li havia donat unes hores abans. Em vaig emocionar en imaginar que aquesta filla de la terra de les albergínies cuinaria com jo ho faig i deixaria anar el fum pel fumeral del seu trullo.
València, 17 de novembre de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT el 21 de desembre de 2008
Foto: Alberobello, agost de 2003 (autor: Ismael Vallès)
11 anys després del vostre viatge anirem a vore Alberobello donat que anem molt prop, a Matera.
ResponEliminaSeguirem l'olor del fum dels fumerals, però no és temporada d'albergínies per tant anem un poc despitats en les olors. Si finalment trobem a Chiara Rita, li donarem records.
Per cert, la meua amiga Chiara es diu Chiara Rita també.
Un bes i gràcies
I no has pensat que la coincidència dels noms és una llicència literària?
EliminaA verue si aquest estiu ens acostem nosaltres a Matera. Guarda'm informació de tot el que trobes! Besos.