GANT

Recórrer Flandes és gaudir d’un museu a l’aire lliure. Aquesta regió està ornada amb ciutats bellíssimes farcides d’història i esquitxades d’edificis de gran interés per la quantitat d’obres d’art que contenen i, en moltes ocasions, també per l’arquitectura que els sosté. Afagem com a exemple Gant. Situada entre Bruges i la capital i molt a prop —una trentena de kilòmetres— d’Anvers, és probablement una de les poblacions millor localitzades del món. A més, gaudeix de l’innegable encant d’estar banyada per dos rius: el Leie i l’Escalda. Així que si algú volguera fer sols una vista exterior de Gant també correria el risc de patir la síndrome de Stendhal en eixir al carrer i passejar entre canals, braços de rius i pontets que evoquen a cada pedra la ciutat medieval —sense les incomoditats, òbviament, d’aleshores. Però anem a l’interior. Com és habitual en les ciutats europees, començarem la visita per catedral, sempre delatada pel campanar. Abans d’entrar a Sant Bavó trobem el monument a Jan Van Eyck, autor del políptic de l’Adoració de l’Anyel Místic, obra que es troba en la primera capella de la catedral, al costat esquerre de la porta d’entrada. Normalment el políptic està obert perquè es puguen veure les pintures més conegudes (la del corder, la de Sant Joan, la de la mare de deu, la dels àngels cantors...) però si tenim la sort de veure’l també tancat o de poder pegar-li la volta per darrere per a contemplar l’exterior de les taules que fan de portes, veurem l’Anunciació. Sembla que aquesta anunciació —que conserva la força de la llum i dels colors originals— és un antecedent directe de la que ha sigut atribuïda a Jacomart (i abans, al mestre de Bonastre) i que podem admirar en la millor pinacoteca medieval del món: el museu Pius V de València, que jo ja visitava de menuda. Ho dic intencionadament ja que els que manen ens volen fer creure que València nasqué el 1995.

València, 25 de gener de 2009

Publicat al periòdic EL PUNT el 15 de febrer de 2009