dilluns, 11 d’abril del 2011

LEZAMA





Una vesprada molt freda i humida, vam eixir de l’hotel bonaerenc on passàvem el mes d’agost per a estirar un poc les cames pels carrers pròxims i fer-nos un cafenet. Vam entrar al bar El Hipopótamo, en l’entranyable i històric barri de San Telmo, front al parc Lezama. Mentre ens durà el cafè amb llet i l’omnipresent medialuna (croissant típic en aquelles terres) ens van interrompre unes quatre o cinc persones (adultes principalment però també alguna xiqueta) que s’acostaven a cada taula a vendre bolígrafs, guies de la ciutat, clauers, encenedors... el que siga. No són descortesos ni insistents: saluden, es disculpen i s’acomiaden però et recorden permanentment la situació de desemparament en què es troben. Vaig veure a cada moment i a cada passa, que hi ha molta mendicitat en tota la capital però amb aparença de venda ambulant. Els argentins amb què parlàvem sempre treien a la conversa els problemes econòmics que pateix endèmicament el seu país. També ho va fer el cambrer que ens va atendre, com si volguera disculpar els venedors/captaires.

Amb aquestos pensaments eixim al carrer i rebem un altre colp que ens deixa més parats encara: pràcticament enfront, al cantó del cafè Británico, hi havia un home sense mirada i recolzat a penes a la paret fent moviments continus i monòtons cap a davant i cap a darrere alhora que recitava aquesta lletania amb veu alta i clara: “Comprame la revista por favor dos pesos. Comprame la revista por favor dos pesos. Comprame la revista por favor dos pesos”. Se’ns va encongir el cor. Dos pesos equivalen a cinquanta cèntims d’euro. No sé com seria la revista però almenys seria de paper i tinta.

Tornem a l’hotel amb la imatge a la retina i li ho comentem a un dels treballadors —que s’assemblava a Ricardo Darín i amb qui parlàvem sovint. Va dir que quan allò del corralito hi hagué molta mendicitat però que ara s’havia reduït de manera important. No va donar cap importància a la nostra sorpresa.



Valencia, 12 de gener de 2009
Publicat al peròdic EL PUNT el 8 de febrer de 2009
Foto: El parc Lezama des d'un balcó (autor: Ismael Vallès)



2 comentaris:

  1. Curiosa la forma en què la convivència continuada amb l'adversitat la fa més suportable. Potser serem nosaltres la propera Argentina.

    ResponElimina
  2. A mi em va semblar un país molt pobre. Tenen "las villas" que són extensions immenses d'habitatges de cartró i llanda i tenen "los countries" ciutats tancades on pots nàixer, viure i ser soterrat sense necessitat d'eixir, de tenir contacte amb el món.
    D.

    ResponElimina