KALYMNOS

Si heu tingut l’ocasió de navegar pel mar Egeu oriental o de sobrevolar-lo (jo ho vaig fer amb un avió de línia regular que feia el trajecte Rodes-Atenes) conéixereu Tilos, Nisyros, Symi, Kos, Leros, Patmos o qualsevol de les illes del Dodecanés i, potser, coincidireu amb mi que semblen protegir la propera costa turca. Hi ha qui diu que aquest arxipèlag, el Dodecanés, està format per guerrers que vigilen els veïns de la clàssica Àsia Menor. No vull parlar-vos ara de Rodes, la de majors dimensions i que fa de capital, sinó de Kalymnos, que està conectada per vaixell i avió tant a Atenes com a altres illes. Kalymnos té un gran atractiu natural degut als fiords que uns quants terratrèmols han anat dibuixant en la costa —amb bellíssimes roques fins la vora de la mar i xicotetes platges amagades— i un grandíssim atractiu turístic: les esponges, les de millor qualitat de tota Europa. Els submarinistes actuals, amb les comoditats dels avanços tècnics, les pesquen i les comercialitzen amb facilitat tant si ho fan com a manera de guanyar-se la vida o, simplement, com a pràctica esportiva. Antigament, però, els homes —uns herois que podien baixar fins a trenta metres de profunditat sense ajuda per a respirar— havien de fer llargues estades lluny de l’illa per a vendre les esponges a l’Àfrica, situació que commemora una dansa que encara avui en dia es pot veure representar. Però n’hi ha més. Tenim el sol i l’aigua blava que se suposa a tota illa mediterrània, tenim la bellesa dels fiords de la costa, tenim les esponges i tenim els penya-segats —penya-segats, cingles, abrics i coves—, que constitueixen el paradís dels escaladors. Es poden escalar parets impressionants a Eslovènia, per exemple, però agafar-se a una paret de Kalymnos, fixar la corda, girar el cap i contemplar les aigües de l’Egeu esguitades d’illetes, crec que no té parangó. De moment, a Kalymnos no hi ha ni hotels grans ni aeroport internacional... afanyeu-vos!

València, 17 d’octubre de 2008

Publicat al periòdic EL PUNT el 2 de novembre de 2008