Assisi

Des d'Isernia, a la regió de Molise, vam fer cap a Umbria. El primer que va moure la nostra curiositat en aquesta regió va ser la manera com s'arrapen els pobles a les muntanyes salvant els desnivells i buscant la millor orientació. Vam entrar a Spoleto, un poble bonic de lluny però amb uns carrers estrets atapeïts de turistes, botigues, cotxes, antiguitats, galeries d'art, artesania... tot plegat molt agobiant. Anàrem a Spello, localitat més menuda, preciosa, referència i punt de partida per a pujar al Monte Subiaso i concloure una etapa abans de visitar Assisi. Aquesta serra, Subiaso, és el veritable bosc de Sant Francesc, el que envolta la seua ciutat, i no el que hi ha al costat d'una de les seues esglésies a la capital i que costa pagar per a entrar-hi.

Amb molta calor vam passejar amunt i avall (són molt costerudes aquestes ciutats umbrianes) per Assisi. Visitàrem algunes de les esglésies i els edificis que consideràrem d'interés, com San Rufino amb una façana memorable i un cadiram del cor bonic, com quasi tots els que es conserven a Assisi, normalment  barrocs. 

Ací, a l'interior de la catedral de San Rufino, patró de la ciutat, vam trobar una inscripció molt interessant, del 1888, al peu d'una escultura de Sant Francesc. Diu que l'havien traslladada a l'interior de l'església a fi que durara molts segles més. En un principi, havien esculpit el sant i l'havien posat  a la plaça per a commemorar els sis segles del seu naixement. Tardaren anys a traslladar-la però ho feren per a protegir-la de les inclemències del temps i potser d'alguna altra cosa. Així s'hauria de fer amb altres escultures (per exemple, la de Sant Martí del carrer de Sant Vicent de València,  de moltíssima més qualitat que la franciscana): protegir-les i, si es vol, deixar-ne una còpia al lloc inicial.

Durant la visita ens vam trobar, en el carrer de San Paolo, l'esglesieta del mateix nom. Per poc no ens va passar desapercebuda: no té una façana imponent, simplement una paret amb un accés com el de qualsevol edifici, això sí, amb frescos sobre la porta, que va ser el que ens va fer fixar-nos-hi. Entràrem a aquest espai menudet i acollidor. Hi havia un grup de gent, dels Estats Units, cantant a cor. Assisi és una ciutat amb un gran atractiu espiritual i religiós per a molta gent d'arreu el món. Els vam escoltar una estona mentre descansàvem en les cadires de boga que substitueixen els habituals bancs de fusta. En eixir, vam llegir la placa que informa de la seua construcció, el 1071, gràcies (és una manera curiosa de dir-ho) a l'espoli d'edificis romans. Un clàssic en la història de la península itàlica.

L'esclarida plaça de Santa Chiara ens oferiex la magnífica façana de la basília de la santa. Recorde molt gratament els frescos del sostre del transsepte. El temple conserva, en la cripta, el crucifix de San Damiano de gran importància per als creients i amb una certa influència en l'art religiós.

Acabàrem la passejada d'eixe dia amb una visita a Santa Maria Maggiore. El  terratrèmol de 1997 va deixar a la vista uns frescos del XVII, XVI i anteriors (sense datació precisa). L'any 2007, a la vista d'eixa meravella, unes quantes famílies  de la ciutat van pagar part de les restauracions. No puc estar-me de recordar ara i ací que  els frescos de Palomino de Sant Joan del Mercat de València no estan acabats per falta de finançament. Alguna família s'hi apunta? Probablement tindrien placa com a mecenes particulars.

Fotos: Ismael Vallès