dimarts, 1 d’octubre del 2013

El pi gros i el faig pare

Doncs, sí, efectivament, he tornat a la Tinença. Hi ha llocs que no m'importa no conéixer, llocs on no em fa res si no hi torne, llocs on m'agradaria tornar i llocs on torne. La Tinença és un d'aquests últims. El meu marit i jo hi hem anat aquest cap de setmana passat, un poc prompte per a veure els grocs, marrons i rojos dels caducifolis, però amb un paisatge igualment plaent, especialment pels cingles sobre les vores dels quals es deixen veure al capvespre les cabres que poblen aquest parc. També hem trobat esquirols, granotetes i moltes papallones.


Des de València, vam agafar  l'A7, també  CV10 segons el tram,  cap a Sant Mateu (encara es poden veure rètols amb la denominació San Mateo) i cap a la Sénia i l'embassament del mateix nom o d'Ulldecona. Passat el pont del pantà, per la pista forestal que ultrapassa la zona de lleure de la Fou, ens vam dirigir cap a la fageda del Retaule (sempre en diem la fageda, tout court, de la mateixa manera que no solem dir la Tinença de Benifassà, com ja vaig comentar en aquest mateix bloc. 
Aquesta fageda és la més meridional d'Europa, circumstància on rau la seua importància, la seua fama. Objectivament no és ni molt extensa, ni molt compacta ni pura: comparteix espai amb altres varietats arbòries. 
Vam deixar la furgoneta en una revolta discreta quan la pista ja es presentava impossible i vam continuar el camí a peu. Passàrem la cadena (en realitat és una barrera subjecta a dos pilars d'obra) pel xicotet pas que han deixat a un costat, tan menut que has de passar de gaidó i segons qui ha de deixar la motxilla i els pals, si en porta, i recuperar-los després, en haver passat.


El faig pare, en la foto de dalt, és fàcil de trobar. En canvi, el pi gros tan centenari com fa suposar el perímetre del tronc, està un poc més amagat. El  també centenari faig pot acollir entre les seues arrels descobertes una família sencera amb bicicletes, amistats i animals domèstics. De fet és la foto típica per a facilitar que les persones que no l'han pogut veure en puguen copsar les dimensions. Podeu buscar blocs i webs excursionistes amb informació detallada. Vos recomane Rocaferit

Tornàrem a la furgoneta, on vam fer nit. Silenci. Foscor. Son. Pluja de matinada, suau, encara que el sostre del vehicle, alçat fins formar un angle d'aproximadament cinquanta graus per a acollir el llit, magnificava la intensitat de l'aigua, aigua que va deixar eixir totes les olors del bosc. El diumenge de matí ens vam desdejunar i vam fer el camí de tornada cap a casa, a poc a poc. Entre oliveres, garroferes i ametlers. Ens vam detenir a Traiguera, la Jana... A la Salzedella (òbviament el nom li ve del bosc de salzes que hi ha al terme) és fàcil orientar-se i visitar els llocs emblemàtics de la població. Una sèrie de plaques informen a cada pas dels edificis, de l'ús de l'aigua, de la història, etc. En una mena de parc que hi ha al costat de l'església vaig veure aquesta creu gòtica:


És una més de les moltes que  trobes no sols al nucli urbà sinó també per tot el terme, pràcticament a cada bancal, però em va agradar molt llegir que és una rèplica (l'art ha d'estar protegit per a gaudi de moltes més generacions) i que l'original es troba a recer, en un museu. M'he posat en contacte amb l'ajuntament de la Salzedella i no m'han sabut dir el nom del museu.

Fotos: Ismael Vallès

P.S.: Destaque i repetesc a continuació el comentari a aquesta mateixa entrada d'Ismael Vallès atesa la importància de la seua precisió: En realitat no estem parlant de la Tinença sinó del Parc Natural dels Ports (Montsià) espai veí de la Tinença...Sant Mateu és la capital del Maestrat.  


10 comentaris:

  1. En realitat no estem parlant de la Tinença sinó del Parc Natural d'Els Ports (Montsià) espai veí de la Tinença...Sant Mateu és la capital del Maestrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la precisió. Tot i axí, per a l'excursionisme valencià sempre serà la Tinença, és com el nom de casa.

      Elimina
  2. Els boixos comencen a groguejar, els aurons i els faigs inicien lentament el seu automne i el temps assoleiat ens convida a visitar i repectar la natura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonica la terça estació, efectivament.

      Elimina
    2. És estrany que jo, que sóc catalana i que parlo la catalana llengua, us pugui entendre del tot, a vosaltres els valencians...!!! Ai, senyor!!!!! Us felicito per aquest magnífic registre alt, ric i ple de lèxic que a Catalunya es va perdent...

      Elimina
    3. Assumpció, un honor rebre la teua felicitació. Com que el nostre país és tan llarg i tu ets del nord, no tens la Tinença molt a prop, però si se't presenta l'oportunitat de visitar-la, no la defuges. Una abraçda.

      Elimina
  3. Estoy en falta. No conozco aún la Tinença... Besazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Isabel.
      Es altamente recomendable, un clásico del excursionismo. Ten en cuenta el comentario de Ismael cuando aclara que es el Parc Natural d'Els Ports (Montsià). Es una zona muy bonita, ahora en otoño es donde más caducifolios podemos admirar cerca de Valencia.

      Elimina
  4. Qué lugar más impresionante!!! Gracias por compartir estos lugares, desconocidos para mí. Me ha gustado tu post, Dolors! Gran abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Patzy. Has de hacerte una lista de lugares valencianos y cuando vengas a tu querida Italia, te reservas unos días para mi país. La zona que describo en realidad es Catalunya pero ja sabes que ni las lenguas ni los paisajes entienden de fronteras.

      Elimina