VALLADOLID

Els meus avis materns em van premiar ingressar en el batxillerat amb un viatge per Castella. Jo no recorde gran cosa d'allò, era molt menuda, però sé per les fotografies, que encara conserve, que vaig visitar León, Salamanca i Valladolid, entre d'altres ciutats.

No fa molts anys vaig visitar Valladolid i, l'11 de gener de 2009, li vaig dedicar aquest article:

Va nàixer com a nucli de població estable d’una certa importància gràcies al repoblament que va dur a terme per tota la Meseta el rei Alfons VI. Comença així un període de riquesa i cultura —la universitat es va fundar en el segle XIV— que explica la bellesa de les seues cases, palaus, esglésies i places. Durant segles s’hi van construir habitatges els nobles, els monjos, els burgesos... Superà un incendi que destruí part de la ciutat però que propicià la construcció de la Plaza Mayor —model d’altres més conegudes com ara les de Salamanca i Madrid— a partir de la qual es dibuixà un urbanisme esponjós que esclarí el traçat medieval. Aquest període s’acaba quan la capital de l’imperi es trasllada a Madrid. La ciutat decau fins l’arribada de la indústria en el segle XX. Actualment té dos atractius de caire internacional: la Semana Santa de Valladolid i la Semana Internacional de Cine de Valladolid, la famosa SEMINCI. Jo havia visitat aquesta ciutat castellana de molt menuda i no en tenia, per tant, cap record. Així que quan la vaig visitar fa poc, es pot dir que tot va ser nou per a mi. Nou i molt agradable i interessant. Vaig estar en tres de les seus del Museo Nacional de Escultura (va rebre la categoria de Nacional durant la Segona República), ja que l’ampliació del qual ha obligat a restaurar més d’un edifici per a albergar tots els fons. De tot plegat recorde amb més intensitat una casualitat que em va servir el gallec Gregorio Fernández. Aquest escultor va tenir tant d’èxit i va ser tan volgut que va ser nomenat Vecino de Honor de Valladolid un 22 de gener. Quatre-cents anys després, aprofitant un pont festiu, jo vaig conèixer la seua obra. En el museu es fan molts tallers i jocs per a atraure el públic infantil i formar-lo lluny de la incomprensió i la turpitud d’aquells que menyspreen l’esperit museístic. Ah! No solament el Pisuerga passa per Valladolid, també l’Esgueva, no li robem protagonisme a aquest altre.

Ara, hi he tornat. No ha arribat a 24 hores l'estada a la ciutat castellana. He anat per a assistir a la projecció dels curts de la 15 promoció de l'ECAM. Un d'ells, TERAPIA (ací en teniu un fotograma) , 

està dirigit per Beatriu Vallès Jimeno, la meua filla.

Per a acabar, no puc estar-me de dir que la joventut valenciana que vol fer cinema se n'ha d'anar fora: La Ciudad de la Luz ha aprofitat per ben poca cosa. Recordeu la fotografia de Camps amb Gerard Depardieu fent d'Obelix? Doncs, això.

En la primera foto: Charo López
En la segona foto: Beatriu Vallès Jimeno